L’Assemblea oberta de professorat i alumnat de Socials i Magisteri de la Universitat de València ha convocat, fent-ho extensible a tota la comunitat universitària de la UV, unes jornades formatives i reivindicatives consistents en traslladar les classes, durant la setmana del 22 al 26 d’Abril, a diferents llocs del centre de la ciutat de València, desplaçant cap al nostre entorn més immediat tant la classe en un sentit físic com el seu contingut.
El motiu de la nostra mobilització, ja el sabeu. Sobren les explicacions davant de l'atac que s'està duent a terme contra la Universitat Pública.
Des de fa uns anys, assistim al silenciós desmantellament del model educatiu que ha aconseguit donar a llum a la generació millor formada del nostre país. Així doncs, protestem per la LOMQE, però també per les retallades, per la pujada de les taxes i per la precarització de les condicions laborals i d’investigació del professorat universitari. Protestem per la privatització i l’elitització; protestem, al cap i a la fi, igual que fa 5 anys, per Bolonya, i per l'estratègia de deteriorament progressiu que suposa Europa 2015. La nostra és una reivindicació transversal: ens oposem a un model universitari basat en l'elitisme i la primacia dels interessos de les elits econòmiques, que imposen els seus criteris i guien l’activitat docent i investigadora, deixant a banda la qualitat i la producció i obtenció de coneixement crític, i ens oposem a l’expulsió de la universitat dels sectors socials amb més dificultats econòmiques.
Atac rere atac, reforma rere reforma, retallada rere retallada, van aplicant aquest model, i ens obliguen a mantindre'ns en un estat de mobilització contínua. El ritme de vagues, manifestacions i resta d’actes que portem fent durant tot l'any bé ho proven.
Ara, una vegada més, hem d’eixir al carrer. Però no només eixim per mostrar que seguim i seguirem fent front a aquestos atacs. Eixim al carrer amb pancartes, però també amb coneixement, per reflexionar conjuntament sobre aquest canvi de model, i la seua violenta però encoberta aplicació, i per analitzar les seues conseqüències, i les alternatives amb les quals comptem. Traiem les classes al carrer per fer anàlisi, amb aquells que tenim més a prop, per propiciar el debat, i sobre tot, per fer propostes entre totes. Però no només això; a més, traiem les classes al carrer per fer visible la nostra lluita a la resta de la societat. Fem les classes a la ciutat, per a posar-nos en contacte amb la resta de preocupacions presents al carrer, per traslladar els nostres problemes i propostes, i perquè al mateix temps, siguem més conscients de totes les situacions i dificultats presents al nostre entorn, i les incorporem a la nostra reflexió. De nou, posem els peus a les places per crear un estat de opinió alternatiu que ens permeta fer front comú als atacs que totes sofrim.
La setmana del 22 al 26 d'Abril, la comunitat universitària abandonarà els campus per prendre la ciutat, abandona la còmoda rutina de les classes ordinàries per ser conscient de la situació en què ens trobem, i tan sols aleshores, poder fer-li front i plantejar alternatives.
El motiu de la nostra mobilització, ja el sabeu. Sobren les explicacions davant de l'atac que s'està duent a terme contra la Universitat Pública.
Des de fa uns anys, assistim al silenciós desmantellament del model educatiu que ha aconseguit donar a llum a la generació millor formada del nostre país. Així doncs, protestem per la LOMQE, però també per les retallades, per la pujada de les taxes i per la precarització de les condicions laborals i d’investigació del professorat universitari. Protestem per la privatització i l’elitització; protestem, al cap i a la fi, igual que fa 5 anys, per Bolonya, i per l'estratègia de deteriorament progressiu que suposa Europa 2015. La nostra és una reivindicació transversal: ens oposem a un model universitari basat en l'elitisme i la primacia dels interessos de les elits econòmiques, que imposen els seus criteris i guien l’activitat docent i investigadora, deixant a banda la qualitat i la producció i obtenció de coneixement crític, i ens oposem a l’expulsió de la universitat dels sectors socials amb més dificultats econòmiques.
Atac rere atac, reforma rere reforma, retallada rere retallada, van aplicant aquest model, i ens obliguen a mantindre'ns en un estat de mobilització contínua. El ritme de vagues, manifestacions i resta d’actes que portem fent durant tot l'any bé ho proven.
Ara, una vegada més, hem d’eixir al carrer. Però no només eixim per mostrar que seguim i seguirem fent front a aquestos atacs. Eixim al carrer amb pancartes, però també amb coneixement, per reflexionar conjuntament sobre aquest canvi de model, i la seua violenta però encoberta aplicació, i per analitzar les seues conseqüències, i les alternatives amb les quals comptem. Traiem les classes al carrer per fer anàlisi, amb aquells que tenim més a prop, per propiciar el debat, i sobre tot, per fer propostes entre totes. Però no només això; a més, traiem les classes al carrer per fer visible la nostra lluita a la resta de la societat. Fem les classes a la ciutat, per a posar-nos en contacte amb la resta de preocupacions presents al carrer, per traslladar els nostres problemes i propostes, i perquè al mateix temps, siguem més conscients de totes les situacions i dificultats presents al nostre entorn, i les incorporem a la nostra reflexió. De nou, posem els peus a les places per crear un estat de opinió alternatiu que ens permeta fer front comú als atacs que totes sofrim.
La setmana del 22 al 26 d'Abril, la comunitat universitària abandonarà els campus per prendre la ciutat, abandona la còmoda rutina de les classes ordinàries per ser conscient de la situació en què ens trobem, i tan sols aleshores, poder fer-li front i plantejar alternatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada